Pça. del Nord, 7-10 08024 Barcelona tel. 93 218 33 72 coral.lafuga@gmail.com

dilluns, 13 de febrer del 2012

La cançó del febrer


La cançó de febrer no és ben bé una cançó, és el final de la 5a simfonia de Beetoven dirigida per Gustavo Dudamel, un adult que encara és UN amb la música, com el nen del vídeo del gener!



Gustavo Dudamel és un dels músics destacats que s'han format en el Sistema Nacional de las Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela. Es tracta d'un projecte musical de protecció de la infància de l'estat de Venezuela que promou 180 orquestres de nens i joves de tota condició social (uns 350 000) i que ha donat lloc a orquestres de prestigi internacional com la Orquestra Sinfónica Simón Bolívar. Aquí els tenim, dirigits per Dudamel i interpretant "Mambo", de Leonard Bernstein (que surt a la peli West Side Story):


Ja sé que semblo una propagandista bolivariana, però és que són una passada!

Ah: proposo dotar a la nostra directora d'una perruca afro pels assajos en què estiguem més aplatanats...

No he sabut penjar els vídeos, us haureu de conformar amb els links: Àlex, necessito classes!!

Vídeos incrustats (by Àlex)...

dimecres, 18 de gener del 2012

La cançó del gener


La màgia de la música és increïble. Als 3 anys d'edat, un nen dirigint la 5ena de Beethoven. Quina energia!! L'Elena Farré, promotora de la cançó del gener proposa, amb molt bon criteri, que li dediquem a la nostra directora, la Laia. Us imagineu la seva infància musical??


.

La Javanaise, com i per què?

La meva història amb La Javanaise


Fa pocs anys vaig conèixer la cançó, versionada per la Madeleine Peyroux i a ritme de jazz. I vaig tenir el gran privilegi de escoltar-la en directe al Palau de la Música. Tota una joia!

Poc després vaig investigar una mica sobre aquesta cançó. Vaig esbrinar que el seu compositor i intèrpret, el Serge Gainsbourg, era tot un personatge, polèmic a l'hora que polifacètic. Un parisien de pares russos i jueus, capaç de fer, entre d'altres coses, cançons de rock sobre l'ocupació nazi a França, una cançó considerada "pornogràfica" (Je t'aime... moi non plus) amb autèntics orgasmes musicals i molts anys censurada a Espanya, i una versió reagge de La Marsellesa. Sensacional! 

Per cert, en el seu dia La Javanaise és va popularitzar arreu gràcies a la supèrbia interpretació de la Juliette Grecó.

Arriba La Fuga, la Laia Santanach i la demanda de suggeriments de repertori. I em dic a mi mateix, ostres, si hagués una versió coral de La Javanaise i la poguéssim interpretar, seria tremendo!

Faig recerca i em trobo amb que un cor francés de Lyon, Point d'Orgue, ha penjat al youtube una interpretació chorale d'aquesta cançó. No m'ho penso dos cops. Al email de contacte que consta al vídeo envio una correu on demano la partitura de la cançó. El Paul Guérin, director, molt amablement em fa arribar en pdf la partitura, li comento a la Laia i em diu que accepta el repte. Per cert, estaria bé que quan la tinguem ben treballada, la gravéssim en vídeo i la pengéssim al youtube, què us sembla?

Aquesta història no és cap fantasia meva, de debò. Aquest és un dels email que em va enviar el Paul...

....
Voici la partition en Pdf, j'ajoute la déclinaison de cette chanson au format Encore au cas où vous utiliseriez ce logiciel. Si ce n'est pas le cas sachez que plusieurs logiciel de musique importent le format .enc
J'ai enregistrer votre adresse E-mail pour vous tenir informé de nos prochaines publications su U Tube
Juste pour satisfaire ma curiosité Alex est un prénom féminin ou masculin en Espagne euh, en Catalogne pardon ?
Pour finir, j'ai dans mes favoris "musique' un lien qui concerne un choeur catalan que vous devez connaitre  http://centrecoral.org/  On y trouve des partitions au format Encore dont j'ai largement profité
@ une autre fois peut-être, buenas tarde !
Paul
.....

Per cert, ja està aclarit que soc home i baix!!

I després de tota aquesta història...., no voldreu ballar un vals amb mi a ritme de La Javanaise??



La seqüència cronològica dels fets:










Àlex

p.

dilluns, 16 de gener del 2012

Sopar de post Nadal 2011 celebrat el 2012

Una vegada més, els de La Fuga hem celebrat el Nadal ja passat Nadal. Veieu unes fotos que així ho certifiquen.
Ah, i bon Nadal!!











Escull el teu instrument



Falta fer la classificació de les veus.


I'm a guitar player!!



dimecres, 28 de desembre del 2011

dilluns, 26 de desembre del 2011

Música i ironia al dinar de Nadal, segons el Sergi Pàmies

Música i ironia. 25-12-2011. Dintre de l'espai "Discos no sol.licitats" al programa  No hi som per festes del Jordi Beltran, a RAC1. Emès el mateix dia de Nadal a la nit, el Sergi Pàmies va fer, una vegada més, una sublim descripció de l'excepcionalitat del fet quotidià. En aquest cas, el programa tractava de la festa de Nadal vista per una persona que opta per anar a "escurar" (en valencià és recollir la cuina i fregar els plats a mà, sense renta-vaixelles). El dinar de Nadal des de la distància que hi ha de la cuina al menjador, amb un ull especialment crític e irònic. Ho vaig trobar genial. Pàmies i Beltran, si alguna vegada voleu venir a veure'ns com cantem els de La Fuga, esteu convidats. I si voleu incloure alguna peça nostra als vostres "Discos no sol.licitats", estarem encantats. I una actuació de La Fuga en directe, a l'estudi de RAC1, per il·lustrar musicalment el  vostre espai, per què no?

Del minut 6 al 41, ho podreu escoltar i gaudir tot això.



Una de les cançons que va seleccionar en Pàmies pel programa va ser la "Danza della Vanità", del Paolo Conte. Veieu el següent video amb aquesta cançó i il·lustrat amb dibuixos i pintures del Botero.