Pça. del Nord, 7-10 08024 Barcelona tel. 93 218 33 72 coral.lafuga@gmail.com

dijous, 28 d’abril del 2011

Crònica d'un assaig singular

Qui pensi que un assaig de coral és avorrit, pot ser és que no ha tingut mai l'ocasió de fer-ho amb La Fuga.

Antecedents. La nostra estimada conductora Laia Santanach va estar indisposada per dirigir l'assaig del dimarts 26 d'abril. Però no per aixó es va anular la trobada cantaire setmanal. Ans el contrari, la Laia ens va preparar una sorpresa. Va buscar a una "estrella convidada" per poder-la substituir.

Sobre la substitució. L'opinó general va ser molt possitiva (i sorpresiva!) per l'estil tan fresc i diferent de portar la batuta coral que va demostrar en Jordi Vallespí. En Jordi és un excelent cantant i director d'obres com "Wimoweh, els camins de la veu", un fantàstic projecte musical educatiu que es fa a L'Auditori des de ja fa uns anys, i d'altres treballs. Que menys que fer promoció dels amics de La Fuga!.

Conclusions. Cantar, senzillament cantar.....


Bé, només cal veure el fotoreportatge que ens va fer la Sara Nadal per imaginar com va anar l'experiència.... molt guai!


Esteu preparats?

Els baixos atents... increible!

Heu vist el nou piano? Lluent i afinat.
Comença el cant tribal i la ballaruca.
No penseu que es tracta de la conga!
Ens va costar d'arrencar. No era tan fàcil com semblava.
Bé, ara sí, ja hem arrancat!
Anem tancant el cercle....
Llàstima de document sonor!
Cercle tancat, cantant a una,
som la Coral La Fuga. 



.

dilluns, 11 d’abril del 2011

Concert de La Fuga al Portal 9

Diumenge 10 d'abril va ser el dia del concert al Portal 9, al Born de Barcelona, amb assitència d'unes 50 persones. Vàrem cantar a la primera part Dindirindín, ¿Con qué la lavaré?, Pasa el agoa ma Julieta, Mille Regrets i El grillo, i a la segona part, prèvia introducció de la Maria, el Veni-veni, el Danse (amb vent, pluja, trons i paraigües) i Diàleg. Com a peça sorpresa per acabar el concert, La gata i el belitre. I Dindirindín i La gata als bisos.

La peculiar sala on vem fer el concert, ens va fer apropar molt al públic. Teníem la primera fila de cadires a un metre escàs de l'entarimat-escenari. Una extranya, però agradable sensació. Curiós, si més no!.

Aquí teniu una mostra gràfica del concert:


Me han dicho que por aquí hay un concierto.....

Anem situant.nos

Què plourà? Si al carrer fa un sol espatarrant!

La Laura en acció

Ja t´ho deia, plou a bots i barrals!

Públic, ens sentíeu bé, oi?

Zoltán Kodály, el protagonista.

Concentrats estem.
Atenció!

Firrrrrmes!

Ens faltava la conductora... al darrere del public i sota la beneplàcida mirada d'una feliç i pictòrica parella.  

Apali, fins el proper concert!
.

dissabte, 9 d’abril del 2011

Estrena de Girafes a Sibèria



Divendres 8 d'abril, a la Sala BeGood (Poblenou), vàrem assitir a l'estrena oficial del disc Girafes a Sibèria. Els d'Herba d'Hamelí van interpretar la peça Miradors....., us sona?        Pa-ra, pa-pa, pa-ra....!! weah!!

Ara ja hi som també amb el  prog rock: Jethero Tull, Yes, King Crimson, Pink Floyd,.... i Herba d'Hamelí (amb La Fuga a Miradors.....). Eclèctics fugats!




Herba d'Hamelí interpretant Miradors.


.

dimarts, 5 d’abril del 2011

Herba d'Hamelí: Girafes a Sibèria, amb cors de La Fuga


En el seu dia vàrem col.laboracar amb el grup de rock progressiu Herba d'Hamelí. Els cors de la cançó Miradors els hi vem possar nosaltres. Una nova experiència participant, com a veus, a l'enregistrament d'una cançó de rock. Doncs el treball de Herba d'Hamelí surt a la llum, i es presenta oficialment el divendres 8 d'abril a la Sala Begood, del Poble Nou, i el dissabte 9 d'abril a l'Electric Bar, de Gràcia. No hi falteu!!


.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Simplement cantar....o hi ha més tema?

Corals infantils: disciplina, ordre i alegria

CARLES CAPDEVILA 
Quan sento a parlar d'ordre, disciplina i uniformes, penso en una coral infantil. Criatures amb samarreta blanca i pantalons negres, educats en l'exigència musical i en l'acceptació de les regles del grup. Ara cantes, ara calles i escoltes, tot esperant el teu torn. Hi he vist arribar els meus fills als quatre anys, i al primer recital nadalenc passes vergonya: el teu va tard, es grata el cap sense parar i a mitja cançó s'hi gira d'esquena. Tres anys després t'adones que li han educat l'orella i el ritme, però també la paciència, el respecte pel torn, la concentració, la precisió. Ha acceptat que hi ha algú que dirigeix, i quan tothom és al seu lloc i fa el que toca, tot sona bé. Canten en llengües diferents, fan intercanvis amb altres cors, coneixen canalla, tenen directores (i alguns directors) joves, amb talent i passió, que els ensenyen disciplina social i musical amb tota l'alegria del món. Quan acaba el concert, els pares ens hem d'eixugar la bava que ens ha caigut, orgullosos de comprovar que el secret de l'harmonia és a l'esforç i la contenció. Els cantaires surten contents: s'han divertit, han participat del plaer de convertir veus individuals en art col·lectiu. Tant els que enyoren l'autoritarisme reaccionari i malentès com els que denuncien i ridiculitzen qualsevol crida a favor de recuperar l'autoritat i educar en l'ordre haurien d'anar a un concert i deixarien d'estar tan desconcertats.

Avui s'ha publicat aquesta notícia al diari ARA, feta per un pare de nens a Sinera i Virolet. Cantaires (pares o no), com ho veieu tot plegat? Dieu la vostra i opineu, fugats!!



.

divendres, 1 d’abril del 2011

MUSIQUETES PER LA BRESSOLA

Un projecte musical per a tenir en compte,

"Musiquetes per la Bressola" ens amara de música popular i tradicional i volem que els nens i les nenes les cantin i les ballin, als patis de ls escoles i als carrers i les places. Més enllà de l'edició del CD, s'ha aconseguit posar en marxa un projecte juganer, amb els infants, amb la música i amb els músics, però també amb els joves i els pares i mares, padrins i padrines, perquè estem cantant les cançons de sempre".
Aquest projecte musical vol reconèixer la Bressola, ajudar a divulgar la seva tasca, i si és possible fer una aportació al seu creixement. I tot plegat ho vol fer amb unes quantes premises bàsiques:
  • Prendre com a base la música popular i tradicional de tots els territoris de parla catalana.
  • Com que es tracta d’un treball relacionat amb les escoles catalanes de la Catalunya del Nord, no s’oblida del component pedagògic: es tracta d’un CD per cantar, però no només per a infants.
  • Fer una aportació de qualitat i original al panorama musical del país. Per això compta amb un bon grapat de músics i intèrprets reconeguts






La cançó de l'abril

La nostra estimada directora Laia Santanach ens ha proveït d'una nota musical diferent. Es tracta d'una font d'inspiració per a directores i directors de coral? Valoreu-ho vosaltres.