Música i ironia. 25-12-2011. Dintre de l'espai "Discos no sol.licitats" al programa No hi som per festes del Jordi Beltran, a RAC1. Emès el mateix dia de Nadal a la nit, el Sergi Pàmies va fer, una vegada més, una sublim descripció de l'excepcionalitat del fet quotidià. En aquest cas, el programa tractava de la festa de Nadal vista per una persona que opta per anar a "escurar" (en valencià és recollir la cuina i fregar els plats a mà, sense renta-vaixelles). El dinar de Nadal des de la distància que hi ha de la cuina al menjador, amb un ull especialment crític e irònic. Ho vaig trobar genial. Pàmies i Beltran, si alguna vegada voleu venir a veure'ns com cantem els de La Fuga, esteu convidats. I si voleu incloure alguna peça nostra als vostres "Discos no sol.licitats", estarem encantats. I una actuació de La Fuga en directe, a l'estudi de RAC1, per il·lustrar musicalment el vostre espai, per què no?
Del minut 6 al 41, ho podreu escoltar i gaudir tot això.
Una de les cançons que va seleccionar en Pàmies pel programa va ser la "Danza della Vanità", del Paolo Conte. Veieu el següent video amb aquesta cançó i il·lustrat amb dibuixos i pintures del Botero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada